Gabriel Fuster Segura II
El Gabriel, de molt jove, es va haver de fer càrrec del negoci familiar, però aquest va anar de mal en pitjor. De moment, però, mentre encara rutlava, es va casar amb una cosina -l’hi va fer casar sa mare, la Benita Segura-. La dona es va morir de part, amb criatura i tot. I ell es va tornar casar al gust de sa mare. I altre cop va enviudar. La tercera dona, li va dir a sa mare, que ja se la buscaria ell.
L’escollida va ser la Dolores Borgoñón Calpe, de La Puebla de Arenoso. El cognom li venia d’un oficial napoleònic, que, en acabar la guerra del francès, es va establir a València. El seu fill, José Borgoñón, era advocat i va ser governador de Tarragona. Havia heretat unes finques a La Puebla de Arenoso, on va conèixer la Dolores Calpe, que es veu que era molt guapa. Es va quedar a la Puebla fent de jutge vitalici sense cobrar i es va dedicar a fer de terratinent i engendrar fills. En van tenir sis, la més petita va ser la Dolores, a qui deien Lola. El dos gran es van establir a Barcelona, on eren fabricants de teixits. Més endavant, van emigrar a Argentina.
Va ser en l’etapa barcelonina dels germans, que el Gabriel, que hi tenia amistat, els va visitar de viatge de nuvis amb la segona dona i va conèixer la Lola. I es veu que li va agradar molt. Quan es va quedar vidu va anar a Tortosa, on ella s’estava a casa de sa germana Joaquima, casada amb un Greco, i la va retrobar. Es van casar el 1908, i van tindre dos fills, el Jesús, que em va ser padrí, i la Carmen, ma mare.
La Lola sempre va parlar en castellà, que era la seva llengua materna, ell un valencià molt simpàtic. Li agradava presentar-se com: Gabriel Fuster Segura, a cavall d’una burra, la burra ha caigut i Gabriel s’ha fotut!
No sé si va ser per la mà foradada de la dona -es feia dir doña Lola-, o la poca traça al negoci del Gabriel però el cas és que a cada bugada van anar perdent un llençol. A la fi, van fer cap a Gandesa i van comprar la botiga de Can Gregori, on més tard hi ha hagut Cal Panso. Allà va prendre la direcció del negoci mon padrí Jesús. I no la va amollar.
Jesús es va casar amb la Magda Alcoverro, de Ca Fanrigo. I es van posar a viure al pis de sobre. Els seus pares vivien al pis de dalt. Ma mare, quan es va casar amb mon pare, en un altre del replà. Allà vaig néixer jo.
L’abuela -com volia que li diguéssim-, era molt bona per a la cuina i la rebosteria. I m’explicava un contes meravellosos.
Recordo l’abuelo gairebé sec de cataractes anant a casa de l’altre padrí, Jesús Meix, a escoltar les cròniques de toros que li llegia la Caridat. Ell explicava que de jove, en unes festes de Morella, es va llançar d’espontani a l’arena. I en veure el toro davant es va quedar garratibat. I el toro el va ensumar però no li va fer res. Els seus amics el van treure als muscles de la plaça, com si fos un heroi.
Va estar molts anys vidu, i quan li dèiem si es tornaria a casar, deia que no, que amb la Lola ja en tenia prou. Va morir a primers dels 60. E.p.d.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada