A l’alba,
se’n desperta el desig
de viure intensament. Volar
com els ocells. I riure
com només riuen els infants
que no tenen passat
que els emgavanya.
A la posta,
s’adorm el meu desig
entre el roig i el morat
amb què el sol moribund
s’embolcalla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada