Què se n’ha fet de les albes daurades
de la meva llunyana joventut?
Que se n’ha fet dels pous i les naqueres
i la mula gansonera que pujava l’aigua
en cadufs de fang de Miravet?
Que se n’ha fet dels amics d’infantesa?
Dels cossos de rucs?
De l’aigua del safaretjos
i la bromera irisada que hi surava
al damunt i s’enduia
els riure’s de les dones mentre repassaven
la bugada i la vida dels veïns?
Que se n’ha fet de les dones
que ballaven la dansada a la Plaça Major?
Tot s’ho ha endut la ventada dels anys.
Queda, però, el poble, el camp i la muntanya.
I el campanar que vigila, com un pastor
amatent, el seu ramat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada