En Joan Serra, de Gandesa, m'envia fotos antigues del nostre poble i comarca, que sap que m'agraden molt. Aquesta de la Plaça Major o del Comerç, amb casa nostra, la blanca del centre, al fons, m'ha tocat al cor. S'hi veu un grup de xiquets i xiquetes que envolten mossèn Pau. Podria ser que hi fos jo. Encara me'n recordo quan ens feia desfilar pel poble cantant unes cançons inefables contra la "blasfèmia", els renecs caragolats que deixaven anar els pagesos enfadats -suposo que amb raó! Fa uns anys li vaig dedicar un fragment d'un llarg poema dedicat a aquells anys de restriccions de llum, i de pa i sucre negres: ELEGIES DE PLUJA I OBLIT
Mossèn Pau, a la trona, tronava contra el mal.
Ell, però, tremolava cada cop que al bisbat
li picaven la cresta. La immensa baluerna
de Tortosa, el seminari, pesant com una llosa,
reclamava subsidis en llocs de terra seca
i feble economia. Exigia col·lectes
i, a força de cinc cèntims, mai el mínim bastia.
Mossèn Pau morí un dia,
cansat,com un captaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada