dijous, 19 de gener de 2012

Cartes a Joan



Gener marca el seu ritme, i el seu temps
de fred i boires. De gebre i neu.
Però aquest any, l'hivern, serà molt dur.
El món s'ha capgirat, i res no rutlla.
La gent, com els ocells, emprèn el vol
en busca d'altres cels i altres pastures.
Es torna gris el temps sense el somriure
amb què tu il·luminaves els meus dies.
No obstant, a l'horitzó que ara se'm tanca
s'hi he encès una espurna de claror:
No hi ha lloc per l'oblit ni hi ha distància
si dos bateguen amb un mateix cor.

Cap comentari:

Publica un comentari