dijous, 5 de juliol del 2012

TRENS


TRENS


“Papa vine amb tren”, anunci RENFE.

Els viatges amb tren, des dels temps gloriosos del naixement del ferrocarril, han estat considerats molt romàntics. Els seus compartiments eren un lloc adequat per fer-hi coneixences, més o menys interessants, i fins i tot viure-hi grans enamoraments. Oh, aquells viatges pausats, en vagons de primera, en què el viatger galant s’alçava a tancar la finestreta tan bon punt s’entrava en un túnel, per evitar que el fum molestés les senyores i sobretot les lànguides damisel·les, i la tornava a obrir tot just el paisatge tornava a emergir per obligar-lo a sortir –el fum vull dir-, i obtenir així el seu agraïment més fervorós. Aquest tipus de viatges, i de passatgers, va generar moltíssima literatura. Com ara el poema El tren expreso de Campoamor, que recitàvem en temps d’aprenentatge de literatura castellana; o Rails i més rails, del Poema de la Rosa als Llavis, de Salvat Papasseit; la famosíssima novel·la, Assassinat a l’Orient Exprés, de l’Agatha Cristie; Doctor Zivago, de Boris Pasternak, amb un viatge de tren corprenedor, o la pel·lícula El maquinista de la General, de Buster Keaton; i quadres famosos, com La gare de Saint-Lazare, de Claude Monet, amb el fum de protagonista, que han fet del tren un artefacte cultural de primer ordre.

Però és clar, no tot són flors i violes, aquí som on som, i hem de tocar de peus a terra. I no parlo dels viatges de la meva infantesa, des de Móra d’Ebre a Barcelona, empassant-nos tot aquell fum al túnel de l’Armentera, que no s’acabava mai, sinó del segle XXI. Actualment, els viatges en tren convencional o de rodalies s’han convertit en un niu de problemes ja que el TGN s'endú tot el pressupost. Un TGV que es va fer esperar anys i panys, després de fer el de Madrid-Sevilla. Ara, per fi, podem anar a Madrid amb aquesta meravella de la ciència! Però si el que volem és anar a València, ja cal que ens calcem: haurem de fer la volta a Espanya. Vejats miracle! Qui li ho havia de dir, a Jaume I?
I a París? Oh la la París! Val més que esperem asseguts, que drets ens cansarem!
Fragment d'EL TURISTA (IM)PENITENT

1 comentari:

  1. El gran negoci del TGV o AVE o com en diguin era que s'havien de fer totes les vies noves, amb el ciment dels fonaments i ponts i ferros de les vies, etc. I Florentinos i companyia vinga a omplir el país de vies de tren noves per al TGV mentre que avui dia pots trigar 1 hora i quart per anar de Barcelona a Manresa per la via convencional, que en alguns trams no hi ha ni una via per sentit.

    ResponElimina