TRENS
“Papa vine amb tren”, anunci RENFE.
Els
viatges amb tren, des dels temps gloriosos del naixement del
ferrocarril, han estat considerats molt romàntics. Els seus
compartiments eren un lloc adequat per fer-hi coneixences, més o
menys interessants, i fins i tot viure-hi grans enamoraments. Oh,
aquells viatges pausats, en vagons de primera, en què el viatger
galant s’alçava a tancar la finestreta tan bon punt s’entrava en
un túnel, per evitar que el fum molestés les senyores i sobretot
les lànguides damisel·les, i la tornava a obrir tot just el
paisatge tornava a emergir per obligar-lo a sortir –el fum vull
dir-, i obtenir així el seu agraïment més fervorós. Aquest tipus
de viatges, i de passatgers, va generar moltíssima literatura. Com
ara el poema El tren expreso
de Campoamor, que recitàvem en temps d’aprenentatge de literatura
castellana; o Rails i més rails, del
Poema de la Rosa als Llavis,
de Salvat Papasseit; la famosíssima novel·la, Assassinat
a l’Orient Exprés, de l’Agatha
Cristie; Doctor Zivago,
de Boris Pasternak, amb un viatge de tren corprenedor, o la
pel·lícula El maquinista
de la General,
de Buster Keaton; i quadres famosos, com La
gare de Saint-Lazare, de Claude Monet,
amb el fum de protagonista, que han fet del tren un artefacte
cultural de primer ordre.
Però és clar, no tot són flors i violes, aquí som on som, i hem
de tocar de peus a terra. I no parlo dels viatges de la meva
infantesa, des de Móra d’Ebre a Barcelona, empassant-nos tot
aquell fum al túnel de l’Armentera, que no s’acabava mai, sinó
del segle XXI. Actualment, els viatges en tren convencional o de
rodalies s’han convertit en un niu de problemes ja que el TGN
s'endú tot el pressupost. Un TGV que es va fer esperar anys i panys,
després de fer el de Madrid-Sevilla. Ara, per fi, podem anar a
Madrid amb aquesta meravella de la ciència! Però si el que volem és
anar a València, ja cal que ens calcem: haurem de fer la volta a
Espanya. Vejats miracle! Qui li ho havia de dir, a Jaume I?
I a París? Oh la la París! Val més que esperem asseguts, que drets
ens cansarem!
Fragment d'EL TURISTA (IM)PENITENT
El gran negoci del TGV o AVE o com en diguin era que s'havien de fer totes les vies noves, amb el ciment dels fonaments i ponts i ferros de les vies, etc. I Florentinos i companyia vinga a omplir el país de vies de tren noves per al TGV mentre que avui dia pots trigar 1 hora i quart per anar de Barcelona a Manresa per la via convencional, que en alguns trams no hi ha ni una via per sentit.
ResponElimina