Feliços

Rafel Nadal

Quan érem feliços

Vet ací un títol enganyós. Sembla voler dir que eren feliços però que ja no ho són, però llegint aquests records del Rafel Nadal, el cinquè de dotze germans, t'adones que no han deixat mai de ser-ho, de feliços, llevat del mal tràngol de la mort d'un dels germans ofegat mentre feia pesca esportiva, la qual mort va ser un cop molt dur, és clar, però no va semblar marcar un canvi profund en la vida familiar.

Quan érem feliços vol retratar, amb salts intermitents de temps i espai, la vida d'una família de la burgesia gironina. Una vida que, comparada amb la de la majoria de gent del país en aquells mateixos anys, és prou envejable. Estius a la platja, i uns dies al mas familiar. Nadals i celebracions amb àpats memorables. Els germans van estudiar en un internat -al Collell-, i van anar a la universitat. I van poder-se espavilar perquè no els faltaven recursos ni oportunitats.

Quan a l'estil, és correcte i agradós de llegir, tot i algun fragment fa l'efecte que havia estat escrit abans i que s'ha aprofitat per no sé si allargar o arrodonir el producte, cosa que li dóna un cert aire d'olla barrejada. L'èxit de vendes també està inclòs amb aquesta part agradable de la vida de qui té padrins, valedors i gent disposada a fer-te una propaganda més o menys interessada.