La pluja, al jardí,
ha emmudit la veu dels ocells
i ha obert el somriure dels arbres.
Cau lenta, dolça i sense pressses.
Cel gris, pluja gris d'Anglaterra
que ens retorna l'hivern
esborrant tot l'entorn de primavera.
Les roses es desclouen als rosers
enyorades de sol. Orfes de llum.
I exhalen un perfum, suau, de comiat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada