dilluns, 18 de juny de 2012

Memòria d'uns ulls pintats


Lluís Llach
Memòria d'uns ulls pintats.

Hi ha llibres que, d'entrada, em produeixen recel, però, si em cauen a les mans els llegeixo amb més o menys interès -jo sóc una lectora compulsiva i poques vegades he deixat un llibre començat a mig llegir, ha de ser molt dolent-.
Això m'havia passat amb aquest, que no me'n fiava. -Per acabar-ho d'adobar, vaig llegir a l'Avui que Jordi Llovet havia confessat que l'havien hagut de refer diverses vegades, els editors-. Aquesta vegada el meu instint no em va fallar -i els de l'editorial podien haver fet millor la feina, suposo-. En fi, que ser un gran cantant i un bon autor de cançons no fa que siguis un bon novel·lista. Aquest història d'amor entre gais no m'ha enganxat. I no perquè els protagonistes siguin homosexuals -en aquestes alçades em sembla natural que dues persones s'estimin, sigui quina sigui la seva tendència sexual-. Però és que a aquesta novel·la li manca poesia, o èpica o bellesa, i li sobra maniqueisme -els dolents ho són a parir-, i matusseria. I no aconsegueixis sentir empatia pels personatges, cosa aquesta molt important perquè una història et sedueixi. Que hi farem! Deu de ser culpa meva, si està a la llista dels més venuts! O pot ser és que el marqueting fa miracles?

1 comentari:

  1. Que sigui a la llista dels més venuts sí que és cosa del màrqueting. El que ja no sé si existeix, i que potser hauria d'existir, és una llista dels llibres més ben valorats pels seus lectors, o dels llibres que un percentatge més gran de lectors han estat capaços d'acabar-se. Jo, en aquest sentit, sí que sóc de deixar llibres a mitges si no m'enganxen, els últims exemples serien Se sabrà tot de Xavier Bosch i La dona que es va perdre de Marina Espasa.

    ResponElimina