dijous, 21 de juny de 2012

Bon dia


(Conte a l'estil Pere Calders, en homenatge a aquest escriptor irrepetible.)
           TREBALL DE CAMP

-Bons dia! -va pronunciar l'homenet amb un guspireig d'alegria als ulls, uns ulls petits i vius, de mustela.
-Bon dia! -va respondre el dependent de l'òptica, un xicot alt i prim parent d'en bufa amb l'amabilitat pròpia d'un professional ensinistrat en la venda. I va esperar que l'homenet li demanés què volia, però aquest, a part de somriure, va obrir la seva llibreta i hi va apunta alguna cosa.
-Bon dia!- va tornar a dir a tall de comiat, en acabat. I va fer acció de dirigir-se cap a la porta.
-Es podria saber què apunta? -va demanar el dependent, encuriosit. La veritat era que els matins de dilluns no eren els dies més propicis per a la venda, i poca gent entrava a la botiga, fora d'algun turista despistat que demanava crema solar a l'estiu o un paraigua en dies de pluja.
L'homenet va deturar la retirada i li va mostrar la llibreta. A cada pàgina hi havia una anotació. En l'última pàgina hi posava: Fraga: tres d'agost: He dit bon dia i m'han respost bon dia. Va fullejar la pàgina interior. Arenys de Lledó, 1 d'agost. He dit bon dia i m'ha respost bon dia Vall-de-roures, 20 de juliol. He dit bon dia i m'han respost bon dia.
A les pàgines anteriors, començant amb la primera que cantava: Tamarit de Llitera, 3 de juny, es repetia l'he dit bon dia i m'han respost bon dia. Només variava el nom de la localitat.
-I això què representa? -va demanar el dependent, estranyat, en tornar-li la llibreta.
-És un treball de camp, científic! -va aclarir l'homenet, satisfet-. Hi ha gent que col·lecciona papallones, jo des que em vaig jubilar, m'he dedicat a col·leccionar bons dies.
-I en té molts?
-Tres-centes llibretes. Plenes! Vaig començar per Guardamar, a Alacant pujant cap al Principat i passat per Ses Illes. Ara faig la Franja.
-I què pensa demostrar? -va inquirir.
-Què volen demostrar els qui col·leccionen culleretes o taps de cava? -va ser l'alegre resposta
-Vist així.. i no ha tingut cap fracàs, vull dir que vostè digui bon dia i li responguin una altra cosa?
-I tant. Per anotar les variants, tinc la llibreta vermella.
-I quina és la variant més repetida?
-Buenos dies. Aquesta abunda a Barcelona i a València. I una vegada em van dir fill de puta. Però això va ser una excepció!
-I que en pensa fer? Vull dir quan ho acabi.
-Ho deixaré a un museu etnogràfic.
-I quan se li acabin els pobles?
-Aleshores tornaré a començar amb el bona nit!
-És una feinada gegantina! -va admirar el dependent. I va trobar la feina de la botiga més avorrida que mai.
-Sí! -va respondre l'homenet, radiant.
-No necessitaria pas un ajudant?
-No se m'havia acudit. Però encara estaria millor un deixeble, algú que seguís aquests mateixos postulats! -el ulls se li van il·luminar, en dir-ho.
-Podria ser-ho jo? -es va engrescar el dependent.
-I què demanaria, jove? Perquè el bon dia i el bona nit els voldria tenir jo en exclusiva!
-No ho sé. A veure, què li semblaria: bon profit!
-Molt bona! Podria especialitzar-se en fondes, hotel, restaurants...
-Un gran camp a cobrir! -va exclamar cada cop més entusiasmat el dependent.
-La feina de tota una vida!
Es van abraçar i, en acomiadar-se, l'homenet li va dedicar una mena de benedicció laica.
-Sort i empenta!
Va entrar al bar de sempre, a l'hora de l'entrepà amb tonyina, saludant alegrement tothom:
-Bon profit!
Només llavors es va adonar de la presència d'aquella rossa forastera.
-Thank you. Gràcies! -van ser unes gràcies tan papissotes, acompanyades d'un gran somriure, que no va saber en quin idioma les havia pronunciades, si en català o en castellà.
-(I això -va pensar, radiant-, en quin mena de llibreta ho hauré d'anotar?)

1 comentari:

  1. És boníssim, aquest conte! Res més adequat com a homenatge a Pere Calders.

    ResponElimina