Notes estiu VI

Dissabte 11 d’agost

Aquesta tarda hem tingut la clàssica tempesta d’estiu, amb llamps, trons i un bon xàfec. Llàstima que no durés més estona. En havien previngut d’una sobtada ratxa de calor i perill fort d’incendis, i de fet ja n’hem tingut un a la Cerdanya. Esperem que, gràcies que no fa vent, el puguin apagat aviat. La Glòria, que té una amiga casada amb un bomber que va haver d’acudir a apagar els focs de l’Alt Empordà, diu que deia pestes de la mala coordinació dels responsables. Retallen el pressupost i posen al capdamunt gent inepta, o això sembla. Que Déu hi faci més que nosaltres!

Avui en dia, quan fan avisos de calor, et sorprèn el tipus de recomanacions que donen: que no ens exposem al sol sense protecció a les hores fortes del dia, que beguem aigua, que ens posem roba lleugera, coses de sentit comú. Deu de ser que ara la gent ja no en té, de sentit comú, que li han de recordar aquestes coses, o que les autoritats volen mantenir la societat infantilitzada. Aviat ens diran com ens hem de mocar, si ens penja el moc.

Avui, un article de l’Avui, parlava del Casasses –fa pocs dies li van fer una entrevista al mateix diari-. L’autora de l’article el deixa pels núvols. A mi -el veig sovint a l’Escala, a l’estiu, sa mare és d’aquí- amb el seu aire d’infant terrible amb la cara xuclada i revellida i el cabell llarg i blanc més aviat em fa angúnia. És com si no volgués admetre que el temps passa inexorablement. Quant a les seves actuacions o recitals de poemes, el vaig anar a veure a Barcelona, a l’Espai Mallorca, i, què voleu que us digui? Em va deixar freda. Potser és que no hi entenc prou, com en la pintura abstracta, que no acabo de discernir que té d’autenticitat i què de mistificació.

Darrerament hi ha una mena de batalla dialèctica entre alcaldes partidaris de posar l’estelada, i els que són partidaris de la senyera. A mi em sembla una discussió estèril, però, si he de ser franca, prefereixo la senyera sense afegitons. Em passa igual que amb els independentistes que demanen una Catalunya socialista, o d’esquerres, o autogestionada... El que cal és que sigui lliure, una Catalunya independent sense afegitons. Després, ja discutirem de quin color han de ser els que la governin!