divendres, 4 de juliol de 2014

Pujaré






Pujaré a poc a poc lents graons d'esperança
fin arribar a la cúpula del que no és ni pot ser.
Dalt de tot miraré la claror de la plana.
Rastrejaré la nit dins les ales del duc.
I veuré néixer el dia, lluminós i compacte,
arrecerant les vinyes, divagant pels sembrats.
Potser en algun corriol, amagat dins del bosc,
oloraré el lleu rastre de la flor del remei
i trobaré el fil líquid de la font virginal.
Faré estada entre molses, seguiré focs follets,
dormiré en coixins d'herba, amb líquens al cobert,
i cucs de llum al sostre, per llegir-hi el nom teu.
O no em mouré de casa, travada en el present
amb cadenes compactes, esclava de l'enguany.
Tot el que sóc, i fóra, diluït dins del vent.
No hi ha sortides folles, només perviu l'instant!

Cap comentari:

Publica un comentari