Pujaré

Pujaré a poc a poc lents graons d'esperança

fin arribar a la cúpula del que no és ni pot ser.

Dalt de tot miraré la claror de la plana.

Rastrejaré la nit dins les ales del duc.

I veuré néixer el dia, lluminós i compacte,

arrecerant les vinyes, divagant pels sembrats.

Potser en algun corriol, amagat dins del bosc,

oloraré el lleu rastre de la flor del remei

i trobaré el fil líquid de la font virginal.

Faré estada entre molses, seguiré focs follets,

dormiré en coixins d'herba, amb líquens al cobert,

i cucs de llum al sostre, per llegir-hi el nom teu.

O no em mouré de casa, travada en el present

amb cadenes compactes, esclava de l'enguany.

Tot el que sóc, i fóra, diluït dins del vent.

No hi ha sortides folles, només perviu l'instant!