PIRANYA
Llisco
feliç per l'aigua lluent i clara
amb
les meves companyes, en estol,
sota
la llum incandescent del sol
feta
argent viu que bolla adés i ara.
La
gent em diu que sóc voraç i rara
i
aquesta fama no cal dir que em dol
ja
que allunya la gent del meu rodol
i
aquest allunyament fort m'aclapara.
Perquè,
digueu-me, quin mal hi trobeu
que
m'agradi menjar com a tothom?
La
vostra hipocresia no té nom!
I
és que és paradoxal, si així ho mireu
trobar
maldat en què jo em mengi un hom
i
no trobar-ne quan vós peix mengeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada