dimecres, 25 de maig de 2016

Dispara...



 Dispara, jo ja sóc mort
A aquest llibre -és un defecte que trobo en moltes novel·les actuals-, li sobren un bon nombre de pàgines. L'autora, a través de dues famílies, una jueva i l'altra palestina, ens vol explicar tota -i, en dir tota, vull dir tota-, l'odissea de poble jueu al llarg del segle XX. A la trama que comença com una mena de nova versió d'ÈXODE, -es podia haver quedar aquí-, o sigui amb els fets ocorreguts a Palestina que van desembocar amb la creació de l'estat d'Israel, s'hi van afegint els progroms a Rússia dels tsars, la guerra europea, els camps d'extermini nazi -sense oblidar Mangela i els seus experiments execrables amb bessons-, la resistència francesa etc. etc. Com que l'autora és espanyola, tampoc oblida la diàspora dels jueus sefardites -¡Faltaria más! En fi, com avui, amb l'Internet a casa, és molt fàcil acumular dates i personatges històrics, doncs això, que no en falti cap ni un!
Quan a la trama principal, les dues famílies diguem-ne enfrontades, amb una sorpresa final que vol ser impactant, em va resultar decebedora. Sembla que el que no vol Navarro és mullar-se i ens deixa als soferts lectors la responsabilitat de posar-hi el punt final.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada