Dispara, jo ja sóc mort
A aquest llibre -és un defecte que trobo en moltes novel·les
actuals-, li sobren un bon nombre de pàgines. L'autora, a través de
dues famílies, una jueva i l'altra palestina, ens vol explicar tota
-i, en dir tota, vull dir tota-, l'odissea de poble jueu al llarg
del segle XX. A la trama que comença com una mena de nova versió
d'ÈXODE, -es podia haver quedar aquí-, o sigui amb els fets
ocorreguts a Palestina que van desembocar amb la creació de l'estat
d'Israel, s'hi van afegint els progroms a Rússia dels tsars, la
guerra europea, els camps d'extermini nazi -sense oblidar Mangela i
els seus experiments execrables amb bessons-, la resistència
francesa etc. etc. Com que l'autora és espanyola, tampoc oblida la
diàspora dels jueus sefardites -¡Faltaria más! En fi, com avui,
amb l'Internet a casa, és molt fàcil acumular dates i personatges
històrics, doncs això, que no en falti cap ni un!
Quan a la trama principal, les dues famílies diguem-ne enfrontades,
amb una sorpresa final que vol ser impactant, em va resultar
decebedora. Sembla que el que no vol Navarro és mullar-se i ens
deixa als soferts lectors la responsabilitat de posar-hi el punt
final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada