Milan Kundera
LA VIDA LLUNY D'AQUÍ
El protagonista d'aquesta història, el Jaromil, fill únic d'una
mare possessiva, creix amb el convenciment que serà un poeta
extraordinari, un ésser privilegiat que tothom admirarà, com
l'admira incondicionalment la seva mare. Aquest desig insatisfet,
sempre insatisfet, el torna cruel i mesquí. La seva etapa d'estudis
i creixement, coincidirà amb la implantació del règim comunista a
Txèquia. I, ell, es deixa arrossegar per un corrent polític que
creu que li servirà per consolidar-se, però que l'acabarà
destruint.
L'autor, a través del seu personatge, ens parla de la vida política,
irrespirable, que travessava el seu país. I, amb un estil no exempt
d'ironia, contraposa la figura del Jaromil amb altres poetes famosos
-Maiakovski, Hölderlin, Lermotov, Puixkin o Rimbaud-, que, com
ell, aspiraven a la glòria per sobre de tot.
“La poesia -diu Kundera-, és un territori en què tota afirmació
es converteix en veritat. El poeta va dir ahir: la vida és vana
com un plor, diu avui: la vida és alegre com el riure, i
cada vegada té raó. Diu avui: tot s'acaba i s'enfonsa en el
silenci, dirà demà, res no s'acaba i tot ressona eternament,
i tots dos són vertaders. El poeta no té necessitat de provar res;
l'única prova rau en la seva emoció.”
“El desig obsessiu d'admiració no és pas solament una tara que
s'afegeix al talent del poeta líric sinó que és l'essència
mateixa del talent poètic, és el signe distintiu del poeta líric:
ja que el poeta és aquell que ofereix a l'univers el seu autoretrat,
amb al voluntat que la seva cara, presa en la pantalla dels versos,
sigui estimada, adorada.”
Un gran i admirat escriptor, Kundera. La traducció, molt bona, és
feta per Xavier Lloveras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada