Des
del balcó de casa veig l'espilleig inconstant
de
la llum jugant sobre la superfície de la plaça.
Els
arbres de capçades d'un verd nou i brillat,
l'envolten
protectors. I els pilons de pedra
desgastats
per l'ús, inviten al repòs i a la xerrada.
Mentre
els xiquets d'ara juguen adelerats
sense
pensar com n'és, de breu, la vida. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada