Aquest és la tercera
novel·la publicada de la Marta Rojals, que no m'ha acabat de
satisfer. Potser a causa de les grans esperances generades per la
primera, “Primavera, estiu etc.” que ja van naufragar una mica
amb la segona “L'altra”. En aquesta última, explica una història
familiar amb capítols curts alternatius entre el present i el
passat, descrits amb una certa morositat. I creant unes expectatives
que acaben una mica en aiguapoll. L'autora, per confessió pròpia,
ha tingut molta cura que els diàlegs siguin el més naturals
possible. I això fa que hi abundin els barbarismes. És allò de “la
llengua que ara es parla” que tantes discussions va portar en
l'època en què Fabra va codificar la llengua catalana. Una
posició molt respectable amb la qual no acabo d'estar d'acord. La
literatura també ha de ser un model per al llenguatge i no a
l'inrevés. En fi, caldrà esperar la quarta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada