El dia neix a poc a poc.
Des de la terrasseta, el
sento arribar
entre xiscles de gavians i
volar apressat
d'orenetes. Nou i solemne.
Al vespre morirà,
amb resplendors tornassolats
d'incendi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada