diumenge, 28 de novembre del 2021

Plovien granotes


 


I plovien granotes.

Saltaven neguitoses

i desapareixien,

talment una aparició

o un miratge.

I nosaltres rèiem

perquè, llavors, la vida

era plena d'ensurts

i de rialles.

Avui hi he pensat

en aquells granotes

sense bassa on buscar

refugi ni empara

dutes pel vent de llevant.

Presoneres d'un fat

implacable. Com migrants

amb les rutes ferrades.

I se m'han ofegat

al llavi les rialles.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada