Esperar és desesperar? Però, quan ja no s’espera res, té algun sentit la vida?
Ara esperem la pluja. Demà ens delirem pel sol. O per una mica de fresca.
O tornar a sentir el contacte d’aquella mà amiga que es va dissoldre en l’oblit?
Val més, doncs, esperar contra tota esperança?
No ho sé. Però espero. Potser només a un nou despertar de l’albada en pau i llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada