Transiten dins del silenci opac de la nit
cavalcades de bruixes
duent al sarró
imatges d’insomni.
Que llargues les hores.
Que lluny el ressò de la pluja
repicant en les velles teulades.
La son em pren a la fi.
Ara cavalco abraçada
a la cua d’un estel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada