divendres, 13 de setembre del 2019
dilluns, 9 de setembre del 2019
Suit escalenca 6
Sonor, el vent, em parla a
frec d'orella
i m'explica llegendes que no
sé
amb paraules antigues de
requesta.
Tanco els ulls i somio que
són teves.
Em quedo sola abraçada al
no-res.
divendres, 6 de setembre del 2019
Rojals
Aquest és la tercera
novel·la publicada de la Marta Rojals, que no m'ha acabat de
satisfer. Potser a causa de les grans esperances generades per la
primera, “Primavera, estiu etc.” que ja van naufragar una mica
amb la segona “L'altra”. En aquesta última, explica una història
familiar amb capítols curts alternatius entre el present i el
passat, descrits amb una certa morositat. I creant unes expectatives
que acaben una mica en aiguapoll. L'autora, per confessió pròpia,
ha tingut molta cura que els diàlegs siguin el més naturals
possible. I això fa que hi abundin els barbarismes. És allò de “la
llengua que ara es parla” que tantes discussions va portar en
l'època en què Fabra va codificar la llengua catalana. Una
posició molt respectable amb la qual no acabo d'estar d'acord. La
literatura també ha de ser un model per al llenguatge i no a
l'inrevés. En fi, caldrà esperar la quarta!
dijous, 5 de setembre del 2019
Suit Escalenca 5
Em fa la pell gust de
salobre,
i als llavis em retorna
aquell gust teu.
El mar, indiferent, llepa la
sorra humida.
Altres pells s'enduran el
seu secret.
dimecres, 4 de setembre del 2019
Suit escalenca
El dia neix a poc a poc.
Des de la terrasseta, el
sento arribar
entre xiscles de gavians i
volar apressat
d'orenetes. Nou i solemne.
Al vespre morirà,
amb resplendors tornassolats
d'incendi.
dilluns, 2 de setembre del 2019
Suit escalenca.
El cel és blau, el mar és
blau,
però, a la posta, agafen
coloracions
d'un rosa intens,
enlluernador.
Els llaços grocs, a la
Riba, ens recorden
que ens cal lluitar amb
renovat coratge
per assolir la justa i
merescuda llibertat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
