Aiguamolls de l'Empordà.


Dissabte d'abril ple de lluminositat als Aiguamolls. Les basses -llaunes en diuen allà-, són plenes. La primavera esclata en els lliris d'aigua, en la verdor dels prats, en les cigonyes atrafegades que duen branques per reparar els seus nius. La majoria dels ànecs coll verd ja han marxat, però encara en queden algunes parelles. Des dels aguaits veiem fotges, camallargs, bernats, martinets, un solitari corb marí, i l'arribada i aterratge d'un estol de flamencs. Un capbussó emplomallat i un cabusset es submergeixen una volta i una altra en l'aigua soma. Els peixos salten, engrescats. Les primeres orenetes foraden l'aire net de la tarda. Entre l'herbei es divisa la silueta d'un grupet de daines. En un dels tancats, els bous pasturen estalonats pels esplugabous en simbiosi perfecta. Des de Barcelona, on només veig coloms, cotorres i alguna merla solitària, rememoro la visita. Em dóna pau saber que, més enllà de l'asfalt, encara batega la vida, lliure i salvatge.