Sant Jordi

Voleu saber la veritable història de Sant Jordi? Ja us l'explicaré! Vatua el foc!
Jo estava fent la migdiada al meu cau, somiant bous grassos i lluents quan es va presentar aquella mossa desnerida.
-Vinga desperta't! Que figura que te m'has de cruspir! -em va escridassar.
-A tu? Si sembles un sac d'ossos! Altres són les menges que m'abelleixen. Ja pots guillar!
-Això sí que no! Si me'n vaig tan fresca, el meu cavaller mai no vindrà a rescatar-me. Em quedaré soltera. I seré la riota del tot el regne. Catalunya es quedarà sense la llegenda del drac. No hi haurà festa del llibre i la rosa. Serà el caos! La fi del món. La...
-Para, para mosseta, que encara em faràs plorar!
-Així què, m'ajudaràs? -ara feia un posar melós i em mirava amb uns ullassos blaus que enamoraven.
-I com? No voldràs que te'm mengi de bo de bo?
-No, només cal que facis un rugit prou fort per atreure el cavaller i prou fluix perquè no se'm tiri enrere, mort de por.
Vaig fer el que em manava. De seguida un cavaller amb un cavall blanc va comparèixer davant la meva cova i em va desafiar. Ella estava radiant.
-Veus? Ara només et cal fer veure que lluites amb ell i a la primera envestida et deixés caure en terra tan llarg com ets. Fes-me aquest favor!
Què se li pot objectar a una bella que et mira amb ulls tendres? Vaig fer el que em demanava. Des del terra, vaig mig obrir un ull i la vaig veure marxar, triomfant, a la gropa del cavall, molt aferrada a la cintura del seu cavaller. Al moment abans d'anar-se'n, i simulant que comprovava que de veritat jo estava vençut i mort, es va acostar i em va fer un petó molt dolç a la punta del morro. De seguida em vagi adormir i vaig continuar somiant amb ramats de bous grassos i lluents, i la boca se'm va omplir de salivera.