Primavera, estiu, etcètera

Darrerament, al nostre territori -entenent aquella part que s'acostuma a englobar amb el denominador genèric de Terres de l'Ebre-, hi han anat apareixent veus noves, molt interessants. A mi m'agrada, en la mesura que puc, anar-les seguint. Així que, quan vaig trobar a la llibreria Catalonia aquesta perla signada per la Marta Rojals, de Palma d'Ebre, que du el títol de PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA, no vaig dubtar a adquirir-la. I no me n'he penedit gens.
Per començar l'autora no té cap mena de mania d'usar el dialecte comarcal, combinat una mica amb el central, d'una manera natural i desacomplexada que et fa sentir com si l'estiguessis escoltant de la seva veu. Aquesta forma de narrar fa que els diàlegs, vivíssims, adquireixin un plus de versemblança extraordinari. I no sols els diàlegs, sinó els personatges són vius i et fan participar de les seves emocions.
Potser el final, pel meu gust, és un pèl precipitat. Però això no li treu cap mèrit. La prova és que, sent la seva primera novel·la, s'ha enfilat a la llista dels llibres més venuts. És per felicitar-la i felicitar-se'n. Com si a tots els autors del les nostres terres ens hagués tocat, de retruc, la grossa.