dimarts, 13 de setembre de 2011

A Jordi Pere Cerdà



Entremig de totes les terres,
tu, el meu país, ets com un niu d'ocells;
ets com un niu d'ocells a la forca d'un branc,
i caps sencer en el palmell de la mà,
entremig de totes les terres.
S'aixeca el sol, s'ajoca per a tu,
també ho fas per a elles,
pinta un roser el teu cel al matí,
i elles hi veuen la tarda vermella
quan la travessa el vent mestral.
(...)
I tu, país, al cau d'aquest tarter de rocs,
no ignores que acaba una vida,
que una altra s'alça com un nou Canigó
amb la neu pura de sa clina,
i una estela roja que lluu
com una espiga de forment
pel camí del nostre afany.

Jordi Pere Cerdà

(Glòria als nostres herois
que a la Pàtria son fidels!)

Foto del Canigó, que ell veia des de l'altra banda d'una frontera artificial que mai no ens ha separat!

1 comentari:

  1. gràcies Carme! m'has fet emocionar...
    quina pèrdua i quin buit tant gran.

    ResponElimina