Les festes de Nadal i Cap d'Any tenen no sé si la virtut o la pena que ens revifen la nostàlgia, aquesta pulsió una mica traïdora de l'esperit. I dic traïdora, i podria haver dit mentidera, perquè la nostàlgia és de natura selectiva i ens fa rememorar els fets d'una manera positiva, “ensucrada” que en dirien ara. I relega a la cambra fosca les coses negatives, o de no tant bon recordar.
Jo, últim dia de l'any, penso molt especialment en mon pare, i la seva rialla múrria, quan ens enviava a la Carmeta del “Gustós”, la meva gran amiga d'infantesa, i a mi a buscar per la Farola, que era on parava el cotxe de línia, l'home dels nassos, aquell que en tenia tants com dies l'any. Evidentment, no el vam trobar mai, tot i que la recorríem enderiades, fixant-nos en tothom. Només quan vam tenir una mica de picardia -perdre la innocència se'n deia llavors-, ens vam adonar que l'any, aquella data, només en tenia un, de dia, i per tant, qualsevol persona podia ser l'home dels nassos. (I per què no, la dona?)
No sé si els xiquets d'avui creuen en l'home dels nassos, que el tió caga de veritat, o que els Reis són els Reis. Però el que és segur és que, quan siguin vells, recordaran amb nostàlgia aquest Nadal d'ara. Dels grans depèn que el recordin amb una dolça i positiva nostàlgia.
Bon Any a tothom! (La foto és de la Plaça Major de Gandesa amb casa nostra al mig)
Segons la versió de la meva ávia només podia veure l' home dels nassos la primera persona del poble que el dia d' any nou sortia al carrer. I jo pensava: aquest any tampoc serè jo qui m' el trobi perquè hauria d' haber matinat més.
ResponElimina