divendres, 23 de desembre de 2011

Nadal 2011



Avui encara els llums ens faran pampallugues
i l'aire de la nit, pessigolleig al cor
que tots portem a coll el farcell de l'enyor
d'un món llunyà i feliç, ple de clares esplugues
i d'infants adormits, que s'aguanten el plor.

Que dolç és enyorar, si l'instant no és feliç!

Però és mort el passat. I és ben viu el present!
Dins del fred de la nit, torna a plorar un infant
de tu i de mi depèn de calmar el seu afany
i fer créixer al seus ulls llampurnes d'esperança
en el futur d'un món que entre tots anem fent.

5 comentaris:

  1. Em quedo amb tres paraules d'aquest poema: "passat", "present" i "esperança". També trobo deliciós el poema anterior "Paraules".

    ResponElimina
  2. Gràcies. les teves paraules sempre són encoratjadores.

    ResponElimina
  3. Esther Figuera Cosialls28 de desembre de 2011 a les 2:14

    Estic fen proves

    ResponElimina