dimarts, 10 de gener del 2012

Lo català que ara es parla

He pensat en la famosa disputa que hi va haver en temps de la reforma fabriana entre els escriptors catalans partidaris de “lo català que ara es parla”, i els que, guiats per Fabra, prescrivien una llengua neta de barbarismes i calcs sintàctics, i depurada de vulgarismes i altre adherències. A la fi, van triomfar les tesis fabrianes, i ara tenim una llengua estàndard que possiblement, com tot, es pot seguir millorant, però que ha servit de base per al conreu de la llengua literària moderna.
És clar que una llengua literària, és sempre una mica arbitrària, per això tothom se la sent seva sense que ho sigui realment de ningú.
Però es veu que, en aquestes alçades, encara hi ha que pensa que per fer més “simpàtic” i atractiu el català, cal que soni una mica com el castellà, i el castellà més vulgar i castís possible. Així ens trobem amb l'últim premi Sant Jordi, L'HOME DE LA MALETA, de Ramon Solsona. He trigat a llegir-lo perquè -ho he de confessar-, anava carregada de prejudicis, potser degut a la meva deformació professional. Però la meva intuïció no m'havia fallat. Escriure com la gent parla, no sé si és fàcil o difícil, en tot cas resulta tan artificial -per a mi molt més-, que escriure “com hauríem de parlar”. Vegeu uns exemples triats a l'atzar: “Lo que em llama l'atenció és que la nena s'hagi tornat tan relligiosa...” “Per a la Godiva tot el monte es orégano, la cuina sempre està atrassada...” “Ojala sapigués perquè em van posar aquests apellidos tan raros...” “Volguer sapiguer algo” “Bueno, dit aixís sí que...” ) I així un llarg etcètera. Llegir-ho, m'ha estat un turment.
No fa gaires dies, el traductor Pau Vidal es queixava al diari “Avui” que Jordi Sànchez, l'actor de “Draps Bruts”, li havia canviat sense advertir-lo expressions de la traducció al català d'un llibre seu -escrit en castellà-, amb aquesta mateixa intenció “populista” sense que l'editorial n'advertís al citat traductor. Potser sí que tornem al català que ara es parla, però a mi gairebé em semblaria millor dir-ne: “El català que ara ens estem carregant amb aquella alegria”.

2 comentaris:

  1. Només se m'acut la pregunta que es fa davant un despropòsit: "Que ens hem begut l'enteniment?" Si no és així, amb quina intenció es fa, això?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La intenció no la sé. El resultat, deplorable. Avui ha sortit la bestiesa aquesta del sindicats de demanar als mossos que parlin en castellà! Al final podrem dir que "entre todos le mataron i el solito se murió". RIP pel català!

      Elimina