Emmaús
Alessandro Baricco
D'aquest autor havia llegit Seda, una bellíssima història d'amor
amb sorpresa final -que la redimeix de ser ensucrada, el gran perill
per a narracions d'aquest caire. El títol d'aquesta obra, Emmaús,
ens remet a l'episodi de l'Evangeli de Lluc en el qual, poc després
de la crucifixió de Jesús, aquest s'apareix a uns deixebles que
anaven a un lloc anomenat així, Emmaús, i els acompanya pel camí,
però aquests no el coneixien fins que es queda a menjar amb ells i
parteix el pa.
La història que ens reporta Baricco és la de quatre amics de
família i formació catòliques, que segueixen el camí marcat per
la tradició a la qual pertanyen, amb sacrificis, dubtes,
temptacions, vacil·lacions, acceptacions i renúncies, i sobretot un
intens sentiment de culpa, que els durà a frec del desastre.
No sé si les persones que no han viscut aquella època i aquella
formació de religiositat exaltada, podran entendre el drama íntim
que viuen aquests nois. En tot cas, fa referència a una manera de
ser i de viure la fe que, almenys al nostre país, diria que hem
superat.
Menció especial mereix l'estil d'aquest autor, molt ben treballat.
Tot i que aquesta obra és de poc volum, com totes les seves, no es
por llegir d'una tirada, com qui va a preu fet, sinó que t'obliga a
rellegir sovint per tal de copsar-ne tots els matisos.
I la traducció de qui és?
ResponEliminaDesprés de penjar això em vaig adonar que no havia posat la traducció i vaig pensar que em renyaries! la traductora és la Laia Font i Mateu. Editorial La Magrana. Ho sento!
ResponElimina