Llum d'Irlanda

"La pluja sobre els vidres regalima fa mil
anys i les pomes àcides deixen anar una olor
d'infantesa perduda, al bol sobre el trinxant.
La tempesta no escombra la memòria: retruny
damunt dels nostres caps -amenaça corpòria
del pes de les mentides fosques que sempre planen
sobre aquest país d'esperits que no poden
reposar en calma-. Sento els xiscles que es congrien
al nuvolam, la pell de gallina dels llamps
llançats per les paraules que va dir algú, callat
des de fa temps, i cau lentament el batec
de les síl·labes molles sobre l'ampit lluent
del finestral. Només aquesta flaire, acídula,
casolana, de pomes que maduren i un tro
ja més llunyà, de pedra foguera que espurneja."
                                                         Marcel Riera
                                                        (Premi Carles Riba 2011)
Aquest poemari ha estat la meva contribució a la poesia d'aquest Sant Jordi