L'últim dia de l'estada a l'Escala es
va desfermar la tramuntana. Aquest és un vent que deixa l'atmosfera
tan neta i transparent, que Roses, a l'altra banda de la badia,
sembla ser a tocar. El mar forma una correntia -que diria Pla-,
d'onades rematades amb ramells d'escuma blanca. Costa de caminar i de
mantenir-se a peu dret prop de la riba. És un vent que, el primer
dia, t'embriaga, i t'aviva els sentits. Però a la llarga resulta
enervant. Sobretot perquè, amb els xiulets o brams que amolla, com
un càntic triomfal, se't fa difícil dormir.
Antigament, quan feia molts dies de
calor i els mosquits i les malures que venien dels aiguamolls feien
patir la població, la gent s'encomanava a la Mare de Déu de la
Tramuntana, per tal que bufés i ho netegés tot. Ara ens refiem més
del servei meteorològic.
Ens n'anem de l'Escala amb vent de
costat primer i de popa després que empeny avall el cotxe. Ha estat
la manera que l'Escala ens ha dit el seu adéu-siau! (Allò de bon
vent te bufi!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada