“Ja no hi ha mots per a dir que els mots ja no són mots i que tot
just si guarden la paraula. Els han passat per la mola dels màrtirs,
els han penjat a la forca més alta, els han lapidat a les
barricades, els han guillotinat al pla de l'alçament, els han
assassinat a l'altra cantonada, els han posar sota la roda d'un
vehicle, els han estripat com una bou a l'escorxador, n'han donat la
sang a veure al feram, n'han polvoritzar els ossos per adobar els
erms, els han desvirginat a les redaccions dels diaris, els han
vomitat els novel·lastres i els poetastres, els n'han llevat la
pell, l'han assecada i l'han feta tibant per als timbals de guerra.
Si dellà la paraula teniu encara un mot per dir, pur com la brisa
marinera, clar com l'estel de l'alba, fort com el vi de els terres
costaneres, net i novell com la sentor de les gleves girades, no
proveu pas de dir-ho: us escurçaran la llengua,” J. V. Foix.
DARRER COMUNICAT.
Si penseu que la poesia o la prosa poètica de Foix és obscura,
proveu de rellegir-la amb calma. Al finals se us farà lluminosa i
entenedora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada