Món rural

Visito el museu de la vida rural, a l'Espluga del Francolí. Està dividit en dues part, l'antiga, que mostra el món rural del passat, i la moderna que ens ofereix una visió del present.

La part antiga, em permet recorda un món rural que jo havia viscut i ja està periclitat: la matança del porc o bacó, als carrers de Gandesa -encara em sembla sentir els esgüells aterridor de l'animal-, i el mondongo que venia a continuació. Als xiquets de la família o d'amistats de confiança ens invitaven a apamar. I el que apamàvem era un tros de botifarra d'arròs primeta, acabada de fer, que ens menjàvem entre deus llesques de pa de casa. Uns altres records que em va suscitar van ser tots el que feien referència a la verema del raïm, que en arribar a casa, es pinxava, vull dir que es xafava amb el peu nu abans de fer-lo caure al trull, on fermentava. I com aquests, altres records i sensacions agredolces.

A la part moderna vam poder veure el gran canvi propiciat per l'arribada de les màquines i els tractors. Un món que els pagesos d'antany no haguessin pogut somiar. Però no tot són flors i violes: continua havent-hi molts problemes. I molts interrogants, com ara el dels transgènics, que encara no s'han posat d'acord si són beneficiosos -cara a la producció-, o ho acabaran malmetent tot.

El que és cert és que, mentre hi hagi gent que s'estimi la terra, hi haurà pagesos. I que hauríem de tenir-los molt presents a l'hora de comprar productes del camp: sempre que sigui possible, que siguin de la nostra terra. Ells i nosaltres hi sortirem guanyant.