Preterides

Dones preterides

Hi he pensat aquests dies sentint notícies sobre Urdangarín. Ara se'n sorprèn tothom, amb aquella cara de no haver trencat un plat que feia quan es va casar amb la infanta. A tots els queia la bava! Soto vocce es deia que per poder dur a terme el “braguetazo” es va deixar plantada la novieta de tota la vida. Però, és clar, això a qui li importava, fora de la preterida?

Hi ha alguns personatges femenins de la literatura que m'han deixat petja. Una és la Consetta, la cosina enamorada del Tancredi, el nebot del príncep de Salina, a El Guepard, la novel·la de Giuseppee Tomasi di Lampedusa, que queda desbancada per Angèlica, la filla del ric alcalde, un plebeu, que representa per als aristòcrates canviar l'ordre de les coses “per tal que res no canviï”. Sacrifici necessari, poder continuar gaudint dels seus privilegis. Una cosa semblant passa a Guerra i Pau. En aquest cas, la preterida és Sònia, la parenta pobra dels Rostov, a qui Nicolau, el germà de la Natatxa, la protagonista de la gran novel·la de Tostoi, està promès i vol deixar per casar-se amb la noble i rica Maria Bolkonski. Per aquesta raó, tota la família la pressiona per tal que alliberi el xicot del compromís. Cosa que Sònia fa a contracor. Totes dues, Consetta i Sònia, acaben fent d'obligades comparses de la família dels seus antics enamorats. A qui té poc, el poc que té li serà pres! -que encara pensa Natatxa de la seva humiliada parenta.

Potser ara, l'antiga xicota del Duc de Palma, se'n deu de sentir força rescabalada.