-->
MOSCA
VIRONERA
La
mosca sóc. I vago vironera
cercant
el meu cavall d'ales de vent
per
córrer bells camins cap a l'orient,
fatxenda
i plena d'urc, dalt la crinera.
O,
pel cap baix, la mula cançonera
que
fa voltes al pou, calmosament,
mentre
a fiblons la sang li vaig prenent,
a
risc d'un cop de cua, llaminera.
Però
no en trobo cap. Potser algun gos
desvagat
i infeliç, sense collar,
puces
i pèl, que m'hi deixi atansar.
Per
això et cerco i t'espatllo el repòs
quan
sota un pi ajaces el teu cos.
Cap
altra bèstia tinc, si tu no fos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada