Feu catorze anys. A
la boca rialles,
àvides dents,
camins de peus alats.
Us empasseu el món
d'una glopada.
N'escureu el pinyol
a cada instant.
I us empasseu a
glops, la primavera.
La vida us és un
repte, i un regal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I pels pares, en algun moment a aquesta edat -i com deus recordar de quan els tenia jo- una autèntica tortura. I d'altres una delícia, també.
ResponElimina