diumenge, 14 de febrer de 2016

A Muriel



El càlcul del mesquí, no esgarrarà el meu somni.

És en la llibertat que esmolo el pensament, sempre afuat i indòcil,
i segueixo tothora l'estela del seu rumb per camins no traçats,
per rutes intricades -sense amples autopistes ni vols de cost molt baix-,
enmig de la malesa que dificulta el pas -lluny de la fanfàrria i el tambor de combat-,
calçada amb espardenya, avarca, i peu descalç. És en la llibertat
que he forjat pic i rella, i esmolat el meu llapis, i el capciró dels dits
en desigual batalla, amb el nom de la pau escrit de puny i lletra
sobre argiles sorrenques, que l'aigua va esborrant.
És en la llibertat que es renova el meu càntic. Muda, i cega, i vençuda
en la lluita de segles, amb els ulls embenats i la boca lacrada
                       et segueixo cridant. 
                                                          (D'Any de Gràcia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada