Maria Rosa
Àngel Guimerà
Diumenge passat vaig anar a veure a la sala petita del Teatre
Nacional, el drama d'Àngel Guimerà: Maria Rosa.
Aquest autor, tan prolífic, ens va deixar un personatge masculí
molt potent, Manelic, que representa l'home oprimit que s'enfronta al
poder, conegut a bastament. A banda d'aquest arquetip, Guimerà va
crear també personatges femenins molt remarcables, i més pensant en
la situació de la dona en aquell moment històric i social. Són
dones fràgils que treuen forces de flaquesa per rebel·lar-se contra
els seus oponents o contra el seu destí. Així la Marta, de Terra
Baixa, l'Àgata, de La filla del Mar, o la Blanca de Mar i Cel. La Maria Rosa
és una d'aquestes heroïnes, una dona atrapada entre el record del
marit condemnat injustament, i el requeriment abassegador del Marçal,
que la vol fer seva a tota costa.
L'obra va estar molt ben escenificada i interpretada. Ara bé,
aquesta diguem-ne mania de voler situar l'acció en un temps
indeterminat, massa modern -en lloc d'un safareig, hi havia una
rentadora elèctrica, les dues dones anaven vestides amb pantalons
estrets, prenien una beguda enllaunada, etc.-, contrastava
anacrònicament amb el text, que parlava de rentar al riu, de gent
analfabeta, de salari en pessetes, etc. Tant costava fer-ho tal com
l'autor ho va deixar escrit?
En una de les sortides dels actors per recollir els aplaudiments, en
Francesc Lucchetti va tenir unes breus paraules d'homenatge a Muriels
Casals, que van ser també molt aplaudides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada