Santa Eulàlia, patrona de Barcelona
Santa Eulàlia, de moment, no ha plogut, a Barcelona, tal com sol
passar, ja que aquesta santa, que va ser patrona única de la nostra
ciutat durant molts anys, va haver de compartir el patronatge amb la
Mare de Déu de la Mercè, i per aquesta causa sol plorar. La devoció
dels barcelonins a Santa Eulàlia, o Eulària, ve de tan antic que
s'hi confon història i llegenda. I era tan forta i arrelada, que
els catalans en treien el penó en ocasions solemnes o de gran perill
per a la ciutat, com va passar el 1714 que, quan més perduts es van
veure, van enlairar la seva senyera per tal que guiés la tropa que
defensava la ciutat. Avui dia, els barcelonins estan força allunyats
d'aquests tipus de creences. No obstant, enguany, que ha tornat a ser
festa, la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina, a la qual
pertanyo, l'ha celebrat amb tota solemnitat: lectura del martiri de
la santa, missa de ritu mossàrab amb vint-i-cinc celebrants, una
coral que entonava les parts cantades, molt semblants al gregorià, i
l'església plena de gom a gom.
Ara està núvol. Potser encara plorarà, Santa Eulàlia. La Tornada
dels Goigs fa així:
“Poncella fresca i xamosa
que enamora els serafins,
Sant Eulàlia gloriosa,
vetlleu pels barcelonins!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada