Amélie Nothomb
NI D'EVA NI D'ADAM. Traducció Ferran Ràfols.
Aquesta és una autora que m'encanta. La primera obra que en vaig
llegir, “Estupor i tremolors”, ens parlava de la seva experiència
de treball en una empresa japonesa amb una ironia crítica amb el
sistema gairebé feudal de la feina, molt divertida. I que va ser
rebuda amb disgust pels japonesos. Ara, com si es volgués fer
perdonar per un país, el Japó, que estima -hi va néixer i viure
fins als cinc anys, ja que el seu pare era un diplomàtic belga
inscrit a l'ambaixada de Tòquio-, Natálie Nothomb ens relata
l'altra cara d'aquella experiència al País del Sol Ixent: la seva
relació de parella amb un xicot japonès. Aquí la ironia es barreja
amb la tendresa i l'emoció de sentir-se estimada amb els dubtes que
aquesta relació li provoca.
L'autora, que podria perdre's en llargues disquisicions sobre la
diferències culturals i existencials entre orient i occident, o, en
la visita a Hiroshima explicar-nos amb pèls i senyals la terrible
experiència d'aquella ciutat víctima de la bomba atòmica -i així
omplir pàgines i pàgines com s'estila en alguns novel·listes
actuals-, es limita a fer-ne uns apunts precisos, i, al meu parer,
afinats, sobre la ciutat en el moment que ella la visita. Suposo
que, amb aquesta visió molt més tendra i afectuosa sobre el Japó i
els seus habitants, Nothomb s'haurà fet perdonar per la seva crítica
esmolada de la primera novel·la sobre aquell país.
Clara, concisa, irònica, esmolada i precisa, què més se li pot
demanar a una autora? A mi m'ha agradat molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada