La vida sense Sara Amat, de Pep Puig
Aquesta novel·la de Pep Puig, un autor que no coneixia, i que va
guanyar l'últim Sant Jordi de literatura, m'ha deixat una mica
perplexa. I és que d'un premi com aquest, el més important de les
nostres lletres, n'esperes una mica més.
La història ens parla del record inesborrable que va deixar en el
narrador, ja adult, un fet que, als dotze anys, li va trasbalsar la
vida: la Sara, una amigueta seva de tretze, de qui estava enamorat,
fuig de casa i s'amaga a l'habitació del noi, que està de vacances
al poble a casa de la seva padrina. Que s'hi passi deu dies amagada
mentre la busca tot el poble, i que ell li pugi menjar, ella vagi al
bany, es dutxi i es renti la roba sense que la bona dona se
n'assabenti, costa d'empassar. És que no netejava mai l'habitació
ni hi canviava els llençols? I no li sorprenia la quantitat de
menjar que aparentment devorava el noi? Costa de creure. Que això
succeís ja és increïble, que el narrador es passi la resta de la
vida encara enamorat d'aquella noia, encara ho és més. Potser si
t'ho mires, no com un fet possible, sinó com una mena de text poètic
o metafòric... En fi, als membres del jurat els va deure d'agradar. A mi no m'ha acabat de convèncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada