dimarts, 28 de juny del 2016

La vida sense Sara Amat


 La vida sense Sara Amat, de Pep Puig

Aquesta novel·la de Pep Puig, un autor que no coneixia, i que va guanyar l'últim Sant Jordi de literatura, m'ha deixat una mica perplexa. I és que d'un premi com aquest, el més important de les nostres lletres, n'esperes una mica més.
La història ens parla del record inesborrable que va deixar en el narrador, ja adult, un fet que, als dotze anys, li va trasbalsar la vida: la Sara, una amigueta seva de tretze, de qui estava enamorat, fuig de casa i s'amaga a l'habitació del noi, que està de vacances al poble a casa de la seva padrina. Que s'hi passi deu dies amagada mentre la busca tot el poble, i que ell li pugi menjar, ella vagi al bany, es dutxi i es renti la roba sense que la bona dona se n'assabenti, costa d'empassar. És que no netejava mai l'habitació ni hi canviava els llençols? I no li sorprenia la quantitat de menjar que aparentment devorava el noi? Costa de creure. Que això succeís ja és increïble, que el narrador es passi la resta de la vida encara enamorat d'aquella noia, encara ho és més. Potser si t'ho mires, no com un fet possible, sinó com una mena de text poètic o metafòric... En fi, als membres del jurat els va deure d'agradar. A mi no m'ha acabat de convèncer.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada