Meandres

 L'última nit a Twisted River, per John Irving

D'aquest autor només n'havia llegit “La dona difícil”, a la qual em va semblar que hi sobraven paraules, és més, que amb una mena de llarg preàmbul que hi posava al principi, ja n'hi havia prou. Els adaptadors de la novel·la per al cinema em van donar la raó, ja que només van utilitzar aquesta part del relat per a confeccionar-ne el guió. Ara, amb aquesta que acabo de llegir, m'ha passat un cosa semblant, fa la sensació que, com el riu de què fa menció el títol, la història que ens relata dóna voltes i voltes al material de la narració sense acabar de concretar-ne l'objectiu. Un dels personatges acusa el protagonista -un escriptor que pot ser l'alter ego d'Irving-, de moure's només per la perifèria, i és això mateix. La trama va endarrere, endavant, gira i tomba i, quan te n'adones ja s'ha acabat el llibre sense que no sàpigues ben bé què et volia explicar aquest autor. Fa ganes d'anar-li dient: -Au, vés al gra i no divaguis més!-. Però potser ja és això, la seva narració, una llarga i més o menys interessant -segons els moments-, divagació. Ara, si és té en compte, com explica que treballa l'autor, que primer escriu o imagina el final del llibre que té en projecte i, en acabat, va desenvolupant la trama que el justifica, ho comences a entendre una mica, tot i que el mètode segueix sense acabar-me de convèncer.