La nena perduda. (Final de la tetralogia d'Elena Ferrante)
Sembla que està de moda preguntar-se qui s'amaga sota el pseudònim
que signa aquesta narració -les últimes perquisicions assenyalen
una traductora italiana-, sense respectar el desig d'anonimat
d'aquesta persona. I, un cop acabada de llegir l'última part,
entenc els seus desitjos. En aquesta, com en les anteriors, descriu
la decadència de Nàpols, els tripijocs dels polítics, la
corrupció, el crim organitzat, la vida quotidiana de la gent que han
de viure sota aquesta pressió. etc. Cosa que, vist amb qui se la
juga, li podria portar conseqüències desagradables. Admiro el seu
coratge. En quan a la lectura, no ha desmerescut de les anteriors.
Feia temps que no m'atrapava tant una novel·la actual. Es llegeixen
les quatre parts -la vaig començar durant l'estiu-, sense perdre
l'interès en la història de les dues amigues narrada amb un pols
extraordinari. Un deu per a l'autor/a, sigui qui sigui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada