“Vae Victus”
Absolutament prescindible. Després del
seu gran èxit, “Victus”, Sánchez Piñol va voler continuar
explotant el personatge. O va ser per pressió editorial -la pela és
la pela-. El cas és que aquest autor va decidir que el seu heroi,
Martí Zubiria, emprengués una aventura al costat de les tribus
indígenes -indis- de Carolina que lluitaven contra els invasors
anglesos, utilitzant una estructura calcada a “Victus”, quant a
personatges i situacions. Com se li queda curta -ja se sap que ara
prevalen les narracions de moltes pàgines-, li fa continuar les
peripècies al costat de Carrasclet, un dels herois, aquest sí, de
la resistència del 1714 i lluita posterior. I encara li fa emprendre
altres episodis cada vegada més rocambolescos. L'últim, el de Nova
Zelanda, confesso que l'he llegit per sobre, temptada de deixar-lo
inacabat de pur avorriment! El que m'ha semblat totalment
inversemblant, és que el protagonista acabi matant els seus dos
grans enemics, Berwick i Verboom, responsables de la caiguda de
Barcelona. Una mena de venjança literària -justícia poètica?- ja
que no real de dos personatges que van resultar funestos per a
Catalunya. L'original, escrit en castellà, ha estat traduït a la
nostra llengua per Xavier Pàmies, un reconegut professional
d'aquesta mai prou reconeguda disciplina literària, Què seria de
nosaltres sense els traductors que ens acosten als grans autors
universals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada