Incerta glòria
Vaig anar a veure “Incerta Glòria”
al Heron City, que és el multicinemes que tinc més a prop de casa.
Primera sorpresa: un dimarts, a les 4,30, en aquest barri, i la sala
de projecció era gairebé plena. Bon auguri.
Vaig decidir mirar la pel·lícula amb
ulls nets, nous, oblidant la novel·la, per no establir comparacions,
sempre odioses. I em va agradar molt. No és perfecta, però déu
n'hi do! Molt bona l'ambientació i la interpretació. Fins i tot
dels secundaris. Entre els protagonistes, m'agrada especialment
l'Oriol Pla, que interpreta Juli Soleràs, desencantat, nihilista,
inconformista. I, és clar, la Núria Prims en el paper de la
carlana. També Marcel Borràs, l'altra punta del triangle amorós -o
és un doble triangle?, està molt bé en el paper del Lluís, un
jove idealista al qual les circumstàncies -la guerra i la passió
envers la Carlana-, el desperten -i de quina manera!-, dels seus
somnis a la dura realitat. Al final serà la Carlana qui, filant la
seva teranyina, els destrueix a tots per preservar els seus
interessos.
Un cop acabada la visió de la
pel·lícula, corro a la meva llibreria a rescatar l'excel·lent
novel·la de Joan Sales per tornar-la a llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada