La
senyora Florentina i el seu amor Homer
L'obra
teatral del Mercè Rodoreda no és gaire coneguda ni representada. De
fet, constitueix un art menor respecte a la seva prosa literària.
Per no per això deixa de tenir interès. En aquest obra ens presenta
el món burgès, tranquil i ensopit d'un pis de Sant Gervasi, d'una
època periclitada, on una senyoreta, la Florentina, viu entre les
seves flors -tan cares a Rodoreda-, les lliços de piano amb què es
guanya la vida i les vistes rutinàries setmanals del seu amistançat,
l'Homer. Un univers de bany maria que de cop es trenca i posa en
evidència l'engany de la vida a què s'ha emmotllat la protagonista.
On
excel·leix aquest muntatge teatral és en la interpretació dels
seus personatges. La protagonista, Mercè Sampietro, les seves
veïnes, Margarida Minguillon, Teresa Urroz i Carme Callol. El
personatge interpretat per Toni Sevilla resulta -volgudament?-
desdibuixat. Destaca Elisabet Casanovas interpretant la Zerafina, un
paper que és un bombonet i que ella broda. Molt encertat també el
decorat i el vestuari. Tot plegat va ser premiat amb una gran ovació.
Si
busqueu en aquesta obra qualsevol transcendència, tindríeu un
decepció. Però si només voleu una mena de crítica amable sobre la
situació de la dona en aquell començament de segle XX o finals del
XIX, i el seu incipient desvetllament, aleshores l'encertareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada