A
la plaça s'hi ballava la dansada, la jota del meu poble, i a mi
m'agradava molt veure ballar-la les dones grans, amb els vestits que
duien, faldetes, cosset i una manteleta o mocador a l'esquena. I amb
quin salero!
La
Dansada
és de fet un homenatge a aquelles dones que van salvar la nostra
dansa típica i ens la van transmetre. Com ens van transmetre la
llengua, la cuina -els cócs!-, les cançonetes infantils, i tantes
altres tradicions que ens han fet com ara som.
(Pa amb vi i sucre. Dibuixos Eduard Barrobés)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada