Dites gandesanes 1

Llegeixo a l'Ara d'ahir, divendres, que a Albert Pla Nualart li dol la pèrdua de riquesa idiomàtica -referint-se a les dites i refranys propis-, que són -segons diu- la sal de la llengua. I per tal que aquesta sal no es perdi, reinicio la divulgació al meu bloc de les dites que tinc recollides i classificades per ordre alfabètic, com vaig fer amb els refranys. Potser alguna serà repetida. Ho aniré fent a petites dosis, perquè són moltes. Començo amb la A:

A bodes em convides.
A cor què vols, cor què desitges.
Adormir-se a la palla.
Afarta'm i dis-me moro.
Agafar amb els pixats al ventre. (Desprevingut.)
Agafar un ruc. (Una enrabiada, la canalla).
A gat vell, rateta jove.
Aire, que vol dir vent.
Alaba't ruc, que a fira et duc.
A l'agost, a les vuit ja és fosc.
Al juliol, ni dona ni caragol.
Al maig cada dia un raig.
Amagar el cap davall l'ala.
Amagar l'ou.
Amb la cara paga.
Amb les cames tocant-li al cul. (Córrer.)
Anar a baqueta.
Anar a compres i millores.
Anar amb el lliri a la mà.
Anar amb peus de plom.
Anar al cel de les panses.
Anar a pams.
Anar com anell al dit.
Anar com unes batzoles.
Anar de bòlit.
Anar d'Herodes a Pilats. (Deformat per l'ús en: “De rodes en piles”)
Anar de vint-i-un botons.
Anar d'un pèl.
Anar el carro pel pedregar. (A mal borràs.)
Anar fent.
Anar per dins, la processó.
Anar-se'n sense dir ni ase ni bèstia.
Anar tirant.
Aixecar la camisa.
Aixecar (o no aixecar) cap.
A qui no té memòria, panses.
Ara li fan lo mànec! (No ens deixem enredar.)
Arribar i moldre.
Arribar a misses dites.
Arribar a tres quarts de quinze
A tots los sants, ora pro nobis.
A ull.
A ull cluc.
A ull nu.