Egipte

La visió de la gent ocupant la plaça Tahrir d'El Caire, demanant la caiguda del tirà i l'adveniment d'una govern on s'implantin la llibertat i la democràcia, m'ha fet pensar en el llibre READING LOLITA IN TEHRAN, en el qual la seva autora, Azar Nafisi, iraniana, exiliada actualment als EUA, recorda l'entusiasme de la lluita en què va participar per expulsar del seu país el xa i el seu govern corruptes. I ens explica com de dur va ser el despertar d'aquell somni de llibertat, ja que, com a dona, es va sentir humiliada i anul·lada pel nou domini religiós que s'hi va establir. Patrulles de guardians de la revolució anaven pels carrers de Teheran i apallissaven o feien tancar a la presó les dones rebels que incomplien la llei que les obligava a dur el vel posat i una túnica fins als peus, sense gota de maquillatge, i no els estava permès saludar cap home donant-li la mà, ni anar pel carrer en companyia masculina si no era el marit, el germà o el pare. A Nafisi la van expulsar de la universitat on feia classes de literatura -d'aquí ve el Lolita de títol-. I es pinta ella mateixa circulant per la seva ciutat apressada, impersonal, absolutament fotuda, i veure un dels molts cartells propagandístics que remarcava amb lletres rutilants l'eslogan: A woman in a veil is protected like a pearl in an oyster shell. S'entén, oi? Com una perla tancada dintre d'una ostra! Es necessita cinisme.
Espero que les revolucions actuals al món musulmà no acabin com el somnis trencats de la Azar Nafisi!